Ferrao: "L'esperit d'aquest equip és enorme"

Ha arribat el moment més esperat de la temporada: la Final Four de la Champions. El Barça de futbol sala buscarà a Erevan, Armènia, la seva cinquena Champions del 3 al 5 de maig. I un dels jugadors que espera amb més ganes aquest proper repte és Ferrao.

El pivot brasiler afronta la seva última temporada com a blaugrana i vol acomiadar-se amb el cap ben alt. Acabat de recuperar d'una lesió al tendó d'Aquil·les, el de Chapecó confia cegament en l'equip, malgrat les dificultats en forma de lesió que s'han anat donant: “Venim recuperant gent i nosaltres sabem que en aquests moments som molt competitius i sempre millorem el nostre nivell. L'esperit d'aquest equip és que sempre intentem suplir els que no hi són i pressionar l'un per l'altre".

A més d'aquesta Champions, Ferrao explica com ha afrontat el seu procés de recuperació, com el Barça l'ha marcat en la seva carrera i què espera de cara a final de temporada, en una entrevista exclusiva per als mitjans oficials del Club.

Primer de tot, com et trobes?

Bé! Després de tot aquest temps allunyat de les pistes, tornar a jugar i a gaudir fa que estigui contentíssim. Ara estic en el procés de millorar com més aviat millor la forma física per arribar el millor possible a afrontar els reptes, especialment el proper, el de la Final Four. He treballat molt dur durant la recuperació per poder arribar a aquest moment i el meu cap només pensava en això.

De fet, arribes a la Champions després de sumar tres partits. Com els has viscut?

Amb moltíssimes ganes i il·lusió, perquè aquesta temporada només havia jugat un amistós durant la pretemporada. Ha estat molt especial tornar. El dia del meu redebut, per exemple, va ser una sensació indescriptible, molt semblant a quan vaig jugar al Palau per primera vegada. Ho vaig afrontar amb la sensació d'haver fet una bona feina de recuperació i, durant el partit, vaig veure que començava a trobar-me amb els meus moviments habituals. Jugar de nou a casa, marcar i que l'afició canti el meu nom va ser màgic. Llàstima la derrota contra el Betis. Però contra Cartagena també vaig marcar i sí que vam poder guanyar. Contra l'Inter no vaig veure porteria, però vam sumar una victòria molt important per a la confiança de l'equip abans de la Final Four. Això, però, no s'atura, sabem com va i com és la competició, i ara només podem pensar en millorar perquè tenim reptes molt macos. No sé com estaré i com arribaré a la Final Four, però segur que ho deixaré tot sobre la pista.

Ha de ser difícil haver de tornar a fer front a una lesió important. Aquest cop com ho has portat?

Sens dubte, la part mental és la més important. Dins d'una recuperació et vas marcant cicles. El primer, per a mi, és el més dur, que arriba fins i tot abans d'anar cap al quiròfan. Mentalment et preguntes que per què et passa a tu una altra vegada. Després de l'operació ja comences a veure que cada dia és un dia menys i ja penses en recuperar-te. Primer, treus les crosses; després, fora la bota. Vas tenint mini objectius que són molt bonics. La veritat és que és dur, però ens serveix per aprendre'n.

Què va ser el pitjor?

Quan em vaig trencar. Van ser els pitjors dies de la meva vida. Una altra vegada havia tornat a patir una lesió que ja havia passat, i se't vénen a sobre tots els records. Vaig estar una setmana enfonsat, totalment, però has de tornar a recuperar-te. Per sort tens la família, que et recolza i t'ajuda a aixecar els ànims, i en el meu cas em van ajudar moltíssim a seguir endavant.

A més neix la teva primera filla!

És veritat (somriu). I he tingut temps per ser més a casa, viure més l'embaràs de la meva dona i el naixement de la meva filla. Si no m'hagués lesionat, potser no hauria vist el naixement de la Martina perquè segurament hagués estat jugant la Copa Amèrica amb el Brasil. D'aquesta manera vaig poder viure una experiència fantàstica.

I et recuperes just per a la Final Four de la Champions. Què espereu?

Partits molt durs, el primer contra l'Sporting. L'equip recupera gent, nosaltres sabem que en aquests moments som molt competitius i sempre millorem el nostre nivell. Serà un partit molt bonic, en què haurem d'estar súper concentrats, molt atents al partit per no cometre petits errors i així poder lluitar per arribar a aquesta final que tant volem. És cert que en aquesta Champions potser no som igual de favorits com en d'altres anys, però conec els meus guerrers, els companys que tinc al costat, i hem demostrat que aquest equip sap competir, que té el caràcter guanyador necessari per afrontar aquest repte enorme.

Com veus Sporting i on creus que estarà la clau?

Ells són un equip molt competitiu. La competitivitat que demostren en els seus partits és altíssima i nosaltres l'haurem d'igualar si volem tenir oportunitats. Una de les claus del partit serà avançar-se, perquè si ells ho fan es tancaran enrere i serà molt difícil. Haurem d'intentar no encaixar gols i, si és possible, avançar-nos perquè s'hagin d'obrir.

Amb tot el que ha passat aquesta temporada, guanyar us convertiria en herois, encara més.

Està sent una temporada molt complicada. A la Lliga, i especialment a Copa d'Espanya, els jugadors disponibles han anat fent passos endavant, suplint els que no hi érem. I aquest és l'esperit d'aquest equip, que sempre intentem substituir els que no hi són, que l'un tira per l'altre. És la nostra fortalesa

Això és el que et volia preguntar, que com has vist la temporada des de fora.

Increïble. Tenim un mèrit brutal. Tot i perdre la final de la Supercopa i no haver pogut arribar a la Final Four de la Copa del Rei, l'esperit d'aquest equip és enorme. Sense gent, amb molts lesionats i amb el calendari que tenim, estar primers a la Lliga i haver guanyat ja la Copa d'Espanya té molt de mèrit. Quan vam començar a caure tots, ho hauríem signat al moment. Els que van venir del Barça Atlètic han ajudat moltíssim. I els que han aguantat drets han estirat del carro com mai. Està sent brutal.

I què maco seria acomiadar-se del Barça amb els darrers dos títols de Champions i Lliga…

Per descomptat. Vull lluitar per això. És la meva darrera temporada i vull que sigui súper especial. Que pugui guanyar la Champions després de tot el que he treballat, celebrar el meu tercer títol europeu, em faria molt feliç. I després guanyar la Lliga. Seria tan bonic fer-ho al Palau... Fins a l'últim dia ho deixaré tot per aquesta samarreta. Ens falten dos títols i els vull guanyar tots dos.

Pell de gallina només de pensar-ho. Això em porta a preguntar-te, què ha significat el Barça per a tu?

Tot. L'altre dia vaig fer una entrevista i després em vaig parar a pensar. Jo ho he donat tot pel Barça, però és que el Barça també m'ho ha donat tot. La meva vida és aquí, tinc empreses aquí, la meva filla és catalana i en un futur serà impossible no recordar tota aquesta meravellosa etapa.

Amb tot el que has viscut, amb què et quedes?

Amb l'oportunitat d'haver jugat en aquest club. Els títols els pots guanyar o els pots perdre, però haver tingut l'oportunitat de ser uns dels pilars de l'equip, en una època tan bona com la nostra, és una sensació màgica, que valoro molt. I, si m'he de quedar amb un títol, em quedo sens dubte amb la Lliga de la temporada 2018/19. Veníem d'una etapa en què l'Inter ho guanyava tot, però vam trencar el cicle. Va ser el meu primer títol gran i vam patir molt per guanyar-lo. Va ser un moment molt bonic i ho recordo com si fos ahir.

Com si fos ahir també el dia que vas arribar… Però què queda del Ferrao del 2014?

L'alegria. Els anys han anat passant, però jo sempre m'ho passo bé a la pista. Fins i tot als entrenaments. Sempre amb els companys. M'agrada fer que hi hagi bon ambient, perquè per a mi també ajuda a ser més equip. Estar content és part de mi.

Es nota moltíssim la família que sou. També amb l'afició. Com la valores?

Millor impossible. A mi m'han recolzat des del primer dia i, segurament, ho facin fins que marxi. Sempre he notat que l'afició del Barça em té una estima especial. Són una part molt important per entendre els èxits d'aquest Barça perquè formen part de la família que hem creat.

D'aquí a uns anys, què li explicaràs a la teva filla Martina sobre la teva etapa al Barça?

És difícil aquesta pregunta perquè han estat molts moments. Si algun dia pogués fer una pel·li de la meva vida, més de la meitat serien al Barça. Però li explicaria que van ser els millors anys de la meva vida. Que ella va poder néixer aquí, que va poder veure el seu pare jugar al Palau, i li ensenyaré les fotos. Tant de bo ens en puguem fer una amb la Champions i la guardi de record!.